Parálisis - sobre el estado de terror és un documental de creació sobre els sistemes d'arxiu i registre. Sobre la funció de la imatge en la construcció del passat propi. Els interlocutors de la memòria pública són els protagonistes d'aquest assaig en vídeo: testimoni, investigador, arxiu i narrador. El propi context històric personal és articulat per aquests intermediaris, un treball de desemmascarament.

A partir de la premissa de pensar la imatge, Jacobo Sucari en Parálisis - sobre el estado de terror aplica les seves recerques realitzades en treballs anteriors sobre la creació i manipulació de la imatge submergint-se en els avatars entre la imatge com a arxiu i les tècniques de representació. La idea principal que desenvolupa és la que l'arxiu d'imatge, com a document, existeix per al seu ús. Un registre de debò (que en el transcurs del vídeo relativitza) contraposat a l'arxiu personal, la memòria i la seva expressió, el testimoniatge.

Els records de vivències, documents i pel·lícules treballen sobre el context social que genera la memòria històrica. Un assaig visual sobre la mediació, conseqüent manipulació i la seva implicació en els problemes de la interpretació de la imatge mental. A partir d'una arqueologia visual personal rescata pel·lícules, alenteix el seu ritme, revisita els seus fotogrames cremats, per a generar diferents nivells de comprensió, informació i lectura en l'espectador. Des de l'instant detingut i del temps alentit Jacobo Sucari explora els rostres arxivats que voregen la mort i els interroga. La imatge descontextualitzada i amalgamada amb diversos ancoratges com la locució, la música, l'edició, l'enquadrament...., li possibilita una re-actualització del valor i ús de qualsevol imatge, exemplificant l'ús arbitrari per part de l'usuari-institució, l'utòpic desig del poder de manipular i modificar la història. Utopia que ara, amb les eines digitals és factible per a qualsevol. Un vídeo que aprofundeix en el concepte de la història dinàmica, canviant.

Assumint la frase d'Adorn: "Tot document de cultura és també un document de barbàrie" investiga en l'arxiu de l'horror del nazisme on la memòria compleix un doble paper, fixar l'experiència col·lectiva de l'horror possible, i potenciar la memòria personal del càstig. La dramatització de l'arxiu com a amenaça individual del càstig i de formar part del catàleg de l'horror.