És un afable dia d'estiu i a la platja ja han arribat els primers banyistes, una càmera manté un pla fix en el que podria ser un vídeo costumista. La gent camina afablement sense ser conscients que estan compartint el lloc amb un estrany i res esperat visitant.

Aquest treball que combina metratge filmat a l'aire lliure amb animació 3D ens parla de l'inesperat, de l'improbable, de la casualitat. Amb aquest treball Marró ens recorda que el quotidià és una construcció fràgil i vulnerable, que l'imprevist està sempre aguaitant per a posar en crisi el sistema del normal. Per això cal visionar aquesta obra com un fals al·legat al naturalisme, en el qual les afables ones del mar a més de procurar un fons immillorable poden ser testimoni mut d'estranyes trobades fortuïtes.

En barrejar l'animació amb la realitat aquest excel·lent treball ens adverteix que el contemplatiu pot ser manipulat i els gèneres fàcilment poden ser revertits, perquè l'estrany paseante pot aparèixer en qualsevol moment, fent de l'agradable paisatge un decorat tètric en el qual la mort es decideixi a vagar a pler.