Noční Procházka va ser filmat en una caminada al voltant de Praga. És l'intent de concebre una ciutat pels seus afores, pel seu psicogreografia i per aspectes de l'Altre i No-humà.

La pel·lícula intenta de concebre una ciutat per la seva perifèria en relació amb el seu centre. La perifèria sembla envoltar a una ciutat com una zona difusa o com un marc ample i permeable. Sembla ser una “expansió d'una societat i del pensament” (Susan Buck-Morrs) que “respon i es contraposa al centre” (Gilles Deleuze). En canvi el centre sembla ser, malgrat tota la seva activitat, “res més que una idea vaga” (Roland Barthes).

En conseqüència, l'itinerari a través de la perifèria no em va portar solament als suburbis amb els seus projectes d'habitatges, blocs d'apartaments, centres esportius i zones industrials, sinó també als terrenys espaiosos del Centre Psiquiàtric de Praga o del Jardí Zoològic. Ambdues, les malalties i les desviacions mentals de l'humà i l'estat mental de l'animal o del no-humà poden ser considerades com una zona de frontera que envolta a la nostra consciència, com la perifèria de la nostra existència. Per això la pel·lícula mostra també animals que dormien en els seus vivaris al Jardí Zoològic, juntament amb imatges dels suburbis dormitori, túnels i ponts com a llocs de trànsit.

En la pel·lícula la perifèria nocturna apareix fragmentada per la llum suau dels fanals i com a contrast el centre s'ha documentat sense imatges visuals. El centre i les seves activitats bullicioses són percebudes exclusivament per les seves petjades acústiques, per la seva enorme varietat de sons durs i invasius -que van ser gravats durant el dia-. El centre, el barri antic de Praga, que avui en dia serveix principalment com un lloc d'atraccions turístiques, amb agències immobiliàries, casinos de joc, grans magatzems i mesures de reconstrucció és documentat per l'omnipresència del seu so.

Així, les imatges psicogeogràfiques de la perifèria i la banda sonora original del centre poden documentar no només el contrast entre el centre i la perifèria, sinó també les seves transicions de topografia urbana causades ​​per la història. En aquest sentit, la pel·lícula pot donar també una idea de les diverses conseqüències de la transformació d'una de les ciutats més antigues d'Europa per una capital nova de l'era post-comunista.

Context històric: La idea inicial del projecte es va basar en el cinema d'avantguarda Bezúčelná Procházka (Passeig sense objectius) d'Alexander Hackenschmied (també conegut com Sasha Hammid). En 1930 va realitzar un curtmetratge en una excursió de tramvia, quan s'anava amb un actor als afores de Praga. Sota la influència de l'avantguarda cinematogràfica russa (Vertov, Eisenstein), del moviment surrealista i dels escrits de Sigmund Freud Hackenschmied estava particularment interessat en la pregunta sobre com la ciutat moderna afecta la psique de la població urbana.