Un relat narrat amb veu en off a través dels suposats objectes espais i fotografies dels protagonista. La història sentimental d'Antonio i Pilar, procedents de classes socials diferents i influenciats per un article d'El País sobre el canvi d'actitud dels espanyols entorn del sexe, dóna lloc a Pene (otra historia de amor).

Tragicomèdia esbossada a través dels quals habitualment es denominen “plans de recurs” i diversos inserits de foto fixa, relatada mitjançant una veu en off que explica situacions i detalls de com seria la posada en escena d'aquesta història. Una relació de parella, els seus orígens, les seves contradictions, un intent d'obertura sexual cap a altres experiències però amb un “però” i un complex per la grandària… d'un penis.

La construcció de la narració està entretallada, amb salts i el·lipsis, com en un intent de record, però la veu del narrador marcant pautes i donant per descomptat algunes situacions fa pensar en el procés de construcció de la pròpia ficció. Un metarelat, algú està parlant d'aquestes dues persones, les seves relacions i problemes des del punt de vista del tractament d'un guió. L'espectador immediatament és integrat en el vídeo com a interlocutor de la veu, que ja no està parlant al no-res, li està contant una història d'amor donant per asseguda la seva intel·ligència i memòria com a tal, reconeixent el seu background per a interpretar activament el que podria succeir en la pantalla. Un treball en procés amb les seves llacunes, “que seran arreglades” en la reescriptura, i que se serveix de l'experiència de l'espectador perquè aquest vagi posant les imatges insinuades.