En aquesta ocasió Toni Serra ens situa en un bar de Tànger dit La poste. Asseguts al voltant d'una taula escoltem les converses que l'autor manté amb l'escriptor de Tànger Mohammed Chukri i el poeta de Nova York Ira Cohen. Sense abandonar en cap moment aquell lloc, les paraules que aquests personatges deixen anar a l'aire són capaços d'obrir-nos diferents espais pels quals deixar-nos portar al llarg dels 25 minuts que dura aquesta peça. Encara que no puguem veure-li, un altre personatge ens acompanya i conversa amb nosaltres, algú més està assegut en aquesta taula on els records són paraules i les paraules imatges que la nostra imaginació deforma, aquest tercer acompanyant té nom propi: William Burroughs.

Per què les teves robes estan tan brutes? Perquè sóc un gos.

Perro Corazón es grava l'any 1998 a Tànger. Cau la tarda en un bar qualsevol, i en una taula algú dialoga. Les històries es creuen davant la nostra mirada; històries de tota mena que, a poc a poc, aconsegueixen expandir l'espai interior d'aquest vídeo fins a fer d'ell un terreny extens on les idees flueixen a pler, sense fronteres, ni límits.

Desacords i pèrdues es barregen amb drogues mentre una cançó, Apocalypse Across the Sky, sona de fons. «Per al meu això és la vida» —diu en un moment determinat Mohammed Chukri— «un somni surrealista». I si Burroughs tingués raó i el llenguatge anés, efectivament, un virus? «Burroughs era un tipus amable i molt bona persona, i la gent li tenia por», diu a cambra el poeta Ira Cohen.

Precisament en aquest espai és on aquesta producció de Toni Serra transcorre, destapant unes quantes idees de sota el mantell opac amb el qual el llenguatge cobreix la vida. Destruir les normes sintàctiques i semàntiques sense perdre el sentit del relatat, això persegueix, en part, aquest vídeo també.