Uns peus descalços caminen sobre sorra i pedres. Ens trobem arran de mar. La cambra se situa darrere del subjecte al qual pertanyen aquests peus, que se'ns mostren en un pla una mica més obert, de manera que podem observar uns pantalons pujats fins a l'altura dels genolls –amb la clara idea de no ser aconseguits per l'aigua-.

Repetició d'una acció quotidiana, repetitiva, automàtica: caminar. Un passeig al costat del mar, sense més, que tal vegada convidi al gaudi i a la reflexió. Ressons llunyans –o no tant-, d'obres de Kiarostami, Erice o Val de l'Omar, reminiscències de mestres de la imatge contemplativa en moviment, del cinema experimental.

La tonalitat grisa blavosa, l'absència de qualsevol altre color, li confereix a la imatge un halo de malenconia que, juntament amb el ritme pausat -que no lent-, del caminar, ens transporta cap a una altra riba, en aquest cas metafòrica: la de la vivència poètica.

Piéces és la primera experiència videogràfica de Pedro Jiménez. En gravar els passos que aquests peus fan en el seu passeig, l'artista s'endinsa en dos terrenys habituals al cinema dels mestres abans citats (i de punts altres cineastes): la captura del temps (real/narratiu/fílmic) i del qüestionament de ‘el real’: Quina història amaga aquest passeig? Cap a on es dirigeixen aquests peus? D'on vénen? Quant temps porten caminant?...

Al final del vídeo, l'acte de caminar es converteix en un gest col·lectiu: Sempre d'esquena veiem tres parells de peus; sis pieces, que caminant s'allunyen de la càmera.