Aquesta animació vídeo-narrativa gira entorn de la idea de la simulació i presa com a punt de partida els plans d'acció que s'activen en situacions d'emergència. Amb l'ús de la meva veu combino, d'una manera sinestèsica, colors i sons. Alterno una història de primera persona en temps present i la descripció d'una evacuació simulada que ocorreria si l'evacuació fos real, contrastant així la realitat i la hipòtesi. Al final del vídeo canto una cançó del meu pare que proposa utilitzar la música per a curar tots els temors. Aquí m'interessen, d'una banda, el poder de la veu i la narració per a construir imatges en les ments de l'audiència, i per l'altre, la necessitat d'assajar coreografies per a actuar en la vida real.