Document de la performance mecatrònica interactiva del mateix títol, concebuda com un conte contemporani, “una rondalla irònica i poètica per a tots els públics” encara que sense escatimar els detalls xocants i escatològics característics d'altres creacions d'Antúnez. El protagonista del conte és un conill antropomorf que ha perdut la seva primera dentició –metàfora de la infància i altres estadis de mutació fisiològica del cos– i que busca desesperadament l'amor. Les seves peripècies, sosté l'autor, es veuran premiades amb una nova dentadura i amb la felicitat amorosa, mentre que pel camí “plantegen passions i temors arquetípics: la repulsió al brut, l'eufòria violenta, els temors a la infecció o el malson narcòtic”. Aquest vídeo resumeix els trets i elements de l'espectacle original, en el qual intervenen dos actors amb sengles “exosquelets” –el “conill” i el mateix Marcel·lí Antúnez-, mitjançant els quals activen els restants elements: un teló de fons format per tres pantalles verticals, cinc robots i els elements sonors i lumínics que completen l'escenografia audiovisual/multimedial de l'espectacle.

Amb aquesta obra, es pot dir que Marcel·lí Antúnez s'acosta al teatre-de-text, sense deixar de ser un teatre-de-imatges en el qual ara s'inclouen animacions en 3D i en Flaix, projectades en diverses configuracions en el tríptic de pantalles del fons, a més dels ens robòtics, l'ortopèdia mecatrònica i el programari creat específicament per a la posada en escena i la concepció sencera de l'espectacle.

L'equip de treball per a aquesta producció mecatrònica va incloure a Alain Wergifosse a la música; Roland Olbeter per a la concepció i realització dels robots; Jesús del Carrer en la programació informàtica; l'EBA Studio per als exosquelets i altres complements robòtiques; el SU Studio en les animacions en 3D; Eugenio Tisselli per a la programació MIDI, etc. Piero Steinerva interpretar al “conill” protagonista i Silvia García a la seva enamorada virtual al ciclorama projectat.