L'any 2004 Antonio Ortega inaugurava l'exposició Fe i Entusiasme en la Fundació Miró de Barcelona. El projecte consistia en la construcció d'una oficina temporal l'objecte de la qual era recaptar fons per a crear una reproducció en cera del personatge rosa/mediàtic Yola Berrocal. En el següent treball veiem com l'artista entrevista i reflexiona sobretot el projecte amb la mateixa Berrocal, que com si d'un talk-show es tractés reflexiona sobre la seva vida, ascens i caiguda en els abismes del famoseo.

El treball malgrat recrear un plató televisiu manca del glamur d'aquests, aquesta és la primera clau que ens indueix a pensar que el que estem veient no és una recreació d'un programa del cor típic, sens dubte el que veiem una altra cosa a la qual estem menys acostumats. Antonio Ortega en el rol de l'entrevistador poc té a veure amb els professionals del mitjà, en aquest sentit aquest treball és molt mes humil, de seguida veiem que aquest «programa» no desembocarà en un final esperpèntic com als quals ens tenen acostumats els espais televisius a l'ús, en moment algun algú intenta sufocar a Berrocal, demanant-li que mostri els seus sins. Per això en aquest vídeo només veiem preguntes i respostes, veiem a un personatge obligat a parlar de si mateix, a reflexionar sobre la seva vida, sobre l'art contemporani, sobre el món televisiu i sobre la seva inconsistent carrera entre platons de televisió i revistes de paper couché.

En aquest sentit veiem que Antonio Ortega no pretén presentar a un personatge sinó que deixa que aquest es presenti a si mateix, però en mancar de tota la parafernàlia televisiva, dels abusos verbals i visuals de qualsevol programa del cor, com a espectadors ens hem d'enfrontar a un exercici d'acte-confessió cru, solemne i per als no iniciats en el tema avorrit, i és que el personatge Yola només amaga a la persona Yola Berrocal.