Passar. Això ens ofereixen en aquest treball el tàndem format per Maite Ninou i Xavier Manubens, passar per la vida, passar i deixar rastre d'aquest pas. Això és fàcil dir-ho, però... com es fa realment?, com el nostre pas pot deixar petjada, una petjada capaç d'escriure el temps de la vida?; doncs bé, el vídeo Potser si que tots som iguals, sosté una hipòtesi, o millor, gairebé una consciència: els homes som individualment efímers, però col·lectivament romanem. L'home quan es fa comunitat és capaç de modificar les formes, és a dir, de transformar el món. Les pedres erigides fa més de cinc mil anys per comunitats i fins i tot civilitzacions sense cap relació entre si, així vénen a demostrar-ho: canviar la posició d'aquests objectes (les pedres) sense perseguir una utilitat pràctica en fer-ho, produeix un canvi radical en la nostra manera d'entendre el món, quin?, per a aquesta parella d'artistes, aquestes accions primitives instauren una pràctica nova sobre la faç de la terra: la instal·lació artística, i per ella passen i tornen a passar Maite i Xavier, i amb ells nosaltres.