A Private Eye aka Apollonia’s Secret –un treball en vídeo fet amb fragments de diferents pel·lícules de ficció– hi ha una posada en escena de l'invisible, que descobreix una dimensió pertorbadora i sinistra de la realitat que sol romandre oculta i que omple l'obra d'una força surrealista i inquietant. En veure i reveure la pel·lícula em semblava trobar en ella la manifestació del concepte de unheimlich –la “estranyesa inquietant” en el quotidià– que van definir Freud i Schelling.

Vaig començar aquest treball amb la idea que la representació d'un suïcidi en una pel·lícula és una cosa extraordinària, perquè l'ull humà gairebé mai està present quan ocorre, es tracta normalment d'un acte solitari, secret, només l'ull d'aquell que comet és que ho pot veure. El fet que en aquest vídeo hi hagi una repetició sistemàtica d'actes autodestructius és una cosa significativa que remitent, al mateix temps, al propi mitjà: una pel·lícula es construeix a partir d'innombrables corts (incisions pràcticament invisibles en veure una pel·lícula). En aquest sentit ferir (tallar) el suport (cos) de les imatges que filmes és una manera de ferir-se a si mateix, una autolesió o automutilació. Aquest és un tema que m'obsessiona, el fet que la creació d'una pel·lícula tingui inherent una cosa tan destructiva.

Oriol Sánchez