Posició no accssible en el mode de vista prèvia
Convertit en un treball paradigmàtic del vídeo feminista espanyol, l'obra se serveix de l'apropiació d'atractives i glamuroses imatges portadores de l'imaginari canònic de la parella normativa, per a replantejar-nos els valors ocults que comporten. El muntatge es converteix així en un “des-muntatge” que ens prevé de les operacions de control utilitzades per les societats del capitalisme avançat. Utilitzant formes estilitzades, espectaculars i hipnotizantes aconsegueixen els seus interessos.
La lingüística del vídeo és clau, en les imatges aparentment perfectes, a manera de vinyetes de còmic rosa, s'insereixen petits detalls d'aquestes mateixos quadres, que a manera d'agut microscopi, descobreixen arrugues, plecs, arestes, permetent-nos entreveure la perversió que subjeu sota aquestes “estampes envejables”; desemmascarant com sota aquesta “hiperrealitat inconsistent” es fomenta el consum i s'assenten valors conservadors i sexistes.
Les autores que van formar el col·lectiu *Erreakzioa-Reacció en 1994, realitzen des de la seva militància feminista, tallers, exposicions, seminaris i un conjunt de peces signades col·lectivament preferint les disciplines considerades marginals com el vídeo, el còmic o el dibuix, als gèneres tradicionals.
En aquest treball la reflexió se centra en el procés de espectacularització de la nostra societat. Com va vaticinar Debord, l'espectacle devora totes les formes de representació i les acaba desnaturalitzant fins al límit. Adormits baix qualsevol de les seves formes: informació, propaganda o publicitat, els individus s'han acostumat a viure en aquesta bombolla dominant de la qual és difícil sortir per a tenir un pensament crític.
El col·lectiu Erreakzioa-Reacció el funden en 1994 a Bilbao: Lliri blanc Vieites, Estíbaliz Sádaba i Yolanda Buyes buscant estratègies de deconstrucció dels discursos dominants; fonamentalment els referits al cos de la dona i al tractament que d'ella es dóna en els mitjans. La tècnica i el tractament formal triat per a cada projecte són fonamentals per al col·lectiu perquè a través d'aquesta forma s'emeten missatges nous de *reapropiación crítica. Els seus treballs destil·len un feminisme enquadrat en els corrents postestructuralistes i construccionistes, però sense excloure altres mirades feministes i sobretot prevenint-nos sempre dels perills de la institucionalització de les polítiques de gènere.