Programación orientada a objetos. Aquest títol és en si mateix un joc de paraules suggeridora entre un tipus de llenguatge específic de programació informàtica i la seva corresponent interpretació literal: tenint en compte que aquests "objectes" som -com pot apreciar-se al llarg d'aquest vídeo d'Hurtado- nosaltres mateixos, els usuaris de la tecnologia, els seus clients, els seus annexos vius. És, a més, el títol d'aquesta espècie de manual dividit en quatre seccions i que ens ensenya algunes de les relacions fosques entre tecnologia, identitat i entitat corporativa.

Getting started: el vídeo irromp en aquesta primera part amb una veu en off recitant totes i cadascuna de les persones del verb estimar. Les imatges que ho il·lustren i la pròpia veu que les narra han estat extretes d'antigues pel·lícules educacionals d'arxiu, material gairebé arqueològic. La pantalla fundi a negre i sense més preàmbuls apareix davant nosaltres el títol de la segona secció: Basics components, features and configurations; després d'ell s'amaga un assemblatge d'anuncis comercials de l'any en què es realitza aquesta producció (1999), encadenats, un darrere d'un altre, i tots ells representatius dels productes informàtics més avançats de l'època i introduïts per rostres associats a cadascuna de les marques allí exposades; així, doncs, apareix davant les nostres pantalles, per exemple, Bill Gates dient-nos que avui, gràcies als avanços tecnològics, tenim més oportunitats que mai abans; la fredor d'aquestes imatges corporatives contrasta amb la banda sonora d'origen llatí que l'autor ha triat per a, barrejant aquestes dues estètiques, aconseguir accentuar, encara més, aquest efecte pertorbador que els propis comercials, i els comentaris inclosos en ells, ja de per si mateix produeixen.

Una impressora expulsant un paper amb el major de les cures o l'inserit d'un xip en una computadora com si d'una operació a cor obert es tractés, ens situen en aquest terreny biotecnològic que posteriorment, en la secció tercera d'aquest vídeo (quan apareix davant els nostres ulls Alison, i d'una manera obsessiva ens parla de la seva experiència paranoic-tecnològica), s'accentua encara més. Alison, que, a més, és el títol de la tercera secció, ens parla d'un xip capaç d'escanejar l'ànima de tot aquell a qui la C.I.A se ho instal·la. "Viatja per la sang fins al teu cap i una vegada allí és capaç de registrar els impulsos produïts pel teu cervell quan penses o imagines qualsevol cosa". Alison, viu als carrers de Nova York, és una de tantes marginades d'aquest sistema tecno-polític pel qual circulen les nostres vides.

L'últim talli que Xavier Hurtado ha imposat a aquesta breu pel·lícula de 7 minuts, es presenta sota l'intrigant títol d'una altra part i notes; en ell podem observar un fragment extret del canal televisiu Prayer channel, en el qual un sacerdot es pregunta: "on em dirigeixo?, sé que estic anant a alguna part, només necessito saber on". La imatge que tanca aquesta peça sembla contenir la resposta: una targeta bancària Gold Master Card apareix il·luminada davant nosaltres mentre tot s'esvaeix a la seva (o nostre?)al voltant.