Aquest treball es va realitzar amb motiu de la quarta edició de Portes Obertes, un esdeveniment que acull diversos actes i que se celebra cada any a València des de 1998. L'inici de la proposta es troba vinculat a la protesta contra el pla municipal que pretén prolongar l'Avinguda Blasco Ibáñez el que comportaria la destrucció de part del cor del barri marítim de Cabanyal i el conseqüent desallotjament de la població que allí habita, que en la seva majoria són ancians. Els artistes realitzen i instal·len en el barri els seus treballs fent proposta i fent-se eco de l'especulació immobiliària de la zona.

Les protagonistes del vídeo d'Ortuño són Lola i Antonia Martí dues germanes, de 81 i 90 anys respectivament que relaten davant la cambra les vivències transcorregudes a la casa que ara pot ser destruïda. La casa es descriu com un contenidor de vivències, d'emocions, d'anades i vingudes, i a més com un element més en una trama espacial i social especialment rica i densa

Sorprèn l'espectador contemporani el fet que en la mateixa casa s'hagi nascut i es torni a ella gairebé a les portes del final, el seu caràcter flexible i obert: els fills poden viure a la casa una vegada casats, i es reorganitza l'espai per a donar acolliment a tots. Lola i Antonia, van néixer a la casa, es van casar, van tenir fills, i ara vídues es retroben i tornen al lloc d'origen, vinculant el seu present i futur al de la casa que va construir el seu pare en 1908.