Documental en el qual s'investiguen la gènesi de les imatges mentals a través dels processos del somni, tipologies, relacions amb els mitjans audiovisuals i teories sobre aquests. Destaca un marcat tractament plàstic electrònic tant en la imatge com el so i, fins i tot, en la mateixa estructura. En aquesta recerca entre la relació del somni amb la imatge en moviment la mateixa praxi del vídeo participa i construeix el contingut.

El vídeo REM. Estudios sobre el comportamiento nocturno participa d'una sèrie d'estudis experimentals de Jacobo Sucari sobre el concepte de pensar la imatge. Si bé en l' El efecto Kulechov, incideix en la relació física entre imatges per a generar un pensament en REM investiga sobre la capacitat de l'ésser humà de crear les seves pròpies imatges a través del somni o d'estats inconscients. Es presenten les dues línies de construcció de l'imaginari inconscient bé la creació cerebral d'imatges, com al cinema, o bé que somiem amb proposicions lingüístiques que en despertar adquireixen un estatut imaginari, ja que el somni és com a expressió d'un relat de la memòria, ja que no existeix una altra manera de saber quan i què se somia. Pel que el que se somia és immediatament mediatitzat bé pels mitjans audiovisuals o bé per la nostra memòria.

Aquest treball, s'enclava en la tendència de documental d'autor o experimental, així com de l'anomenat vídeo assajo. Els diferents nivells del discurs i recerca s'estableixen amb entrevistes a experts i investigadors del somni tant en la medicina, psiquiatria així com en la medicina paral·lela; testimoniatges i relats de somnis.

Per a realització d'aquest vídeo utilitza recursos en el plantejament de la imatge i del so que durant els anys noranta van tenir gran acceptació en l'entorn barceloní, (com els treballs produïts a l'entorn de la 12a visual). D'aquesta manera podem apreciar l'ús de l'apropiació i sistemàtica distorsió d'imatges procedents del cinema i la televisió barrejades amb fonts de producció pròpia. Les distorsions produïdes pels mitjans electrònics com a plàstica de la imatge i el so, així com la seva sincronicitat i ús com a pauta sintàctica i retòrica. I l'estructura i realització d'aquest vídeo participa de la tendència metalingüística que identifica lliurement forma i contingut. Una de les idees que apareixen a partir d'aquest treball és la que el somni és un acte similar al de veure vídeo creació.