Documental científic que investiga la creació en el cervell de les experiències estètiques, escanejant-lo a través del procés de ressonància magnètica. Destaca un tractament funcional de la imatge i el so, fins i tot la mateixa estructura s'estableix com un inventari de diferents anàlisis. L'autor es fa protagonista, com a raó dels experiments sobre la relació de l'inconscient de la seva benvolguda amant amb l'evocació estètica, la seva vida íntima participa necessàriament del contingut d'aquest vídeo.
“…com a objectiu penetrar, mitjançant un aparell de ressonàncies magnètiques, en les recolzades ocultes del cervell d'Isa i, de pas, tractar de comprendre el seu funcionament”. (Isaki Lacuesta)
El vídeo Ressonàncies magnètiques participa d'una sèrie d'estudis científics d' Isaki Lacuesta sobre el concepte de la materialitat de la imatge, el so o la memòria, ben física o mental. Si bé a Microscopias, incideix en la degradació física de les imatges en ser analitzades per un microscopi electrònic, en aquest investiga sobre la incapacitat de demostrar científicament com l'ésser humà processa les seves pròpies imatges mentals. A causa de la impossibilitat de testimoniar els processos cerebrals de l'imaginari sentimental es demostra que no existeix una altra manera de saber quan i què es pensa més que amb l'expressió d'un relat. Pel que el que se sent o pensa és immediatament mediatitzat pels nostres propis mitjans d'expressió.
Aquest treball, s'enclava en la tendència de documental d'autor o experimental, així com de l'anomenat vídeo assajo; però molt diferent a la perspectiva que, tractant un tema similar, utilitza Jacobo Sucari. Si bé Sucari a REM feia partícip la posada formal de la imatge i so en Lacuesta veiem com és un procés conceptual, gravat funcionalment, el que estructura la forma del vídeo. Els diferents nivells d'exploració s'estableixen en relació a les seves relacions afectives amb el discurs textual, sonor i visual en records (de ciutats recuperades). Una de les conclusions provisionals que genera aquest treball és que les incògnites del sentiment és el que li fan a aquest més atractiu.