En el vídeo Retrat Populista es presenten formes discursives atribuïdes al poble i transmeses a aquest, -com a receptor- per líders populistes -emissors- al llarg de la història a Veneçuela i en altres països d'Amèrica Llatina des de fa més de mig segle.  Els líders emeten explícitament qualificatius, caracteritzacions o definicions sobre el seu receptor, bé sigui com a poble, o massa, o veneçolans, o llatinoamericans, o classes populars, o adeptes. Els seus esments ho retraten com a ens passiu, ho descriuen com a mer receptor de coses i ho defineixen per les seves manques. Alguns qualificatius que se li dediquen són: famolenc, votant, organitzat, lluitador, pobre, ignorant. El poble s'ha assumit com una presència omnipresent, homogènia, que no només és conceptuada, sinó que se li nulifica en assignar-li eufemismes, qualificatius i sinònims propis dels discursos populistes.

Aquestes formes retòriques amb les quals han operat els líders a Llatinoamèrica s'han extret de diverses fonts, després de realitzar un procés de cerca. Una bona mostra d'això es va trobar en l'estudi realitzat per Luis Britto García cap a finals dels vuitanta i que presenta en les seves dues obres titulades “La màscara del Poder” i “El Poder sense la Màscara”, reconeixent la vigència de la seva anàlisi, en tant que molts dels títols de poble allí classificats, han seguit presents de forma contínua en els missatges de diferents actors polítics en els últims anys en el context local i en general en el sud del continent.

En el vídeo, aquestes representacions són presentades en tres dimensions: visual, oral i escrita, que es juxtaposen, s'entremesclen i es nodreixen mútuament. D'aquesta manera, la prèvia deconstrucció de les formes discursives en tres parts busca develar les formes i després desarticular les seves relacions.