Aquesta recerca sobre els mons íntims i personals a través del retrat en els seus moments liminars. Mentre es mostra un rostre, aquest varia a mesura que evoluciona l'acte masturbatori del seu amo. Cinc èxtasis molt diferents sobre la paret blanca.

Amb el so d'una projecció de cinema domèstic i de televisió llunyana, Jana Leo realitza una recerca sobre el rostre d'amics. El pla de la càmera estàtica només enquadra el cap del retratat, cinc persones, entre les quals es troba la mateixa artista (als crèdits suggereix que hi ha més). En cadascuna d'elles es produeix el mateix procés amb diferents resultats. Des d'una relaxada complicitat amb la càmera, recolzats en la paret (suposadament asseguts) els seus rostres es van tibant, gemegant, sentint i extasiant. Fora del quadre de visió de la càmera, s'intueix, que cadascun dels retratats s'està masturbant mentre posen, fins i tot una d'ells es revela i surt d'escena.

Molts d'aquests amics de l'artista són protagonistes de la cultura del moment com Lucía Etxebarría i Rafael Doctor en els seus inicis. El que resulta ser, amb el temps, un clar retrat generacional de finals dels anys noranta. Agents i productors culturals, conscients del significat de posar davant la cambra d'una artista, que es masturben per a una obra d'art. Aquesta consciència, que s'evidencia a l'inici de cada intervenció amb mirades còmplices a cambra, acaba diluint-se a mesura que progressa l'excitació fins a desarmar-se en l'orgasme. Paradoxalment, és possible observar com l'espai públic en del qual part cadascun d'ells es retreu cap a la intimitat, oblidant-se d'on estan i per a qui s'exhibeixen. El retrat es compleix en les modificacions del rostre fins a arribar a retratar l'èxtasi final que en cadascun resulta diferent i singular.