Rock and roll és una de les obres que configuren la triología Love, Death and Rock & Roll. Una de les peces més exquisides del realitzador i també de les més teòriques per l'extrem al qual porta la seva reflexió estètica sobre la matèria del cinema, i la manera en què la seva matèria primera: “la realitat”, es transforma al seu pas per l'ull de la cambra. Els sentiments amorosos que si escau es connecten sempre amb la idea de creació mateixa, les melodies del rock, com a banda sonora imprescindible d'aquest escenari, i la mort, com a última escultora de l'obra d'art, reapareixen en aquest poema visual regat de geometria i tendra malenconia.

Composta per tres parts, com sol ser habitual en el director, que prefereix les realitats imparelles als jocs de dobles, la pel·lícula utilitza un recurs formal bellíssim per a parlar de les associacions personals que tots guardem vinculant el cos, la música i la memòria. La fisicidad l'amor, abrigallada en aquestes melodies que les van acompanyar, es plasma a través d'improvisades composicions dibuixades amb portades de discos i fotografies de cossos nus, Un joc estètic de fragments i bidimensionalitat molt eficaç per la  sensació mental, que ens genera; i que ràpidament contraposa a les preses obertes, d'exterior,  «vives±, d'un cavall, per a parlar-nos d'aquestes dues esferes en les quals a vegades ens sentim dividits: cultura i instint.

Evidentment, una vegada més, es transparenten les seves preocupacions per conciliar realitat i ficció, i la sospita que ambdues comparteixen territoris comuns i intercanviables.

Luis Cerveró és un dels realitzadors espanyols amb major projecció internacional. El seu es desplega tant donin anuncis publicitaris, com en videoart, documental, vídeo-clips o cinema experimental.
Totes la seva peces, independentment del seu format final, comparteixen una cerca d'anti-forma i anti-estil que es converteix al final en el seu segell. Totes destil·len amb més o menys intensitat, les preocupacions per reconciliar realitat i ficció, creació i viure quotidià. Entre els seus últims treballs, destaca l'aclamada nova capçalera que des de 2006 vesteix el programa cultural Metròpolis de TVE2.