Fart de treballar tancat en el taller vaig decidir sortir al carrer, igual que els impressionistes de finals del s. XIX, precisament per a no caure en idealismes. Per a captar la realitat tal com és.

Mentre filmava amb la càmera fixa el paisatge ennuvolat de Sant Pere de Torelló (Catalunya), es va interposar per sorpresa el meu taller del barri de Gràcia de Barcelona, que queia a poc a poc per la muntanya. Queia molt lentament.

Feia ja 17 anys que la meva activitat artística s'havia reduït a reproduir el meu taller en el taller, amb precisió mètrica, per a així no idealitzar el concepte del món que un té. El meu taller continuava caient, queia en càmera lenta, o bé el cap a veure. Es desplaçava delicadament muntanya a baix com si fos la seva fi.