Com en els relats màgics canònics, a un heroi li és encomanada una missió: elaborar una peça audiovisual de 3 minuts, 0 segons parlant sobre salts en el temps. La missió deslliga en l'heroi, subjecte contemporani al cap i a la fi aliè a l'èpica, un torrencial corrent de pensament feta de conceptes associats, divagacions, obsessions i ansietats recognoscibles amb la qual aconsegueix articular i complir amb pensament lateral l'àrdua missió.

Sempre amant de la lingüística de la vida, l'autor se centra aquí en els senyals (reals i imaginades) com a constituents de l'espai liminar des del qual construir la seva sortida. Els senyals afloren en aquesta peça, es revelen per onsevulla en imparable successió. Se segueixen com a l'única llum en la foscor, en el desenfrenament de la qual per aconseguir-la, s'estableixen ritme i estructura que, finalment, doten de propòsit a la pròpia missió. La pregunta que subjeu és si en elles resideix la veritat o són una mera projecció del nostre ego/subjecte desestructurat i confús. El subjecte, digui's heroi contemporani, recorre el seu contemporani camí en un eslàlom gegantesc i el camí esdevé significatiu mentre eleva –o tal vegada confon- categories del quotidià amb altres més pròpies del mitològic. Així és com arribem a la M-30, seguint un mantra numèric (occidental, al cap i a la fi) de 3-0, 3-0, 3-0, que de condició capritxosa d'una missió passa a ser continent que té per contingut el sentit de la vida. Així podríem arribar fins a l'infinit… o fins al no-res.

La càmera en mà és el nou objecte màgic que ens permet abordar i tal vegada descodificar la realitat en obres projectada a un etern futur que comença sempre a partir d'un dia en què tot ocorrerà. És ciència-ficció, ficció que pot ser convertida en ciència casolana en la qual el cinema alt i el no tan alt, la música d'uns i d'uns altres, la paraula i l'acció poden donar-se de la mà per a desentranyar una vegada més l'obsessiva qüestió: per a què estem realment aquí?