Pepo Salazar realitza, davant de la cambra, una performance vinculada a la cultura juvenil. El propi artista s'ofereix com a exemple de les incerteses emocionals a les quals ha de fer front una persona jove en la societat occidental. De la fascinació passarem a l'odi sense saber molt bé com: Pepo Salazar construirà, En aquest vídeo, una bomba.

Pepo Salazar reconstrueix a la performance una història real: Després d'enviar nombrosos missatges d'amor i admiració, un fan decideix acabar amb la vida del seu ídol al no rebre cap resposta. El procés de pertorbació mental no és més que una resposta als interessos generats pel marxandatge, barrejant-se perillosament conceptes com a realitat i construcció, desig i impossibilitat.

El vídeo comença amb referències a la cultura de club, mitjançant frases tòpiques –sobre qué ha significat el joc de Pacman per a tota una generació– i colors fosforescents. Gairebé com si es tractés d'un programa de bricolatge casolà, Pepo Salazar anirà construint elements identificables amb la cultura del consum però amb punts estranys, mitjançant una cuidada estètica pròpia del món de la moda. Després de realitzar un cartell, veurem com lliga una pilota de bàsquet pressionant el seu estómac. La pilota funciona com un segell, “tatuant” l'estómac amb un logotip de Minor Threat, gup icònic de l'escena hardcore. El nom del grup apareixerà repetidament damunt del cos de l'artista.

En aquest context de demostració de la identitat front la cambra, Pepo Salazar decideix construir una bomba. La bomba es converteix en un objecte atractiu i desitjable, que no desentona amb la lògica bipolar que defineix al personatge de la performance: l'admiració i el desengany es donen la mà.

Aquest vídeo s'aproxima formalment i conceptualment a 18591372-N, un altre treball videogràfic de Pepo Salazar artista que s'ha convertit en un referent de la seva generació.