Una gran corporació tèxtil, Inditex, un espai de treball habitat per éssers immòbils, amb presències i sense acció, una vaga de treballadors immobilitzats. Visitant tots els nivells de l'empresa en un espai-temps interromput la càmera explora totes les seccions traçant els espais de convivència laboral. Sense moure's, comunicacions interrompudes, expressions immobilitzades; un instant estàtic en les obligacions, accions i converses que descriuen la quotidianitat com si fos una instal·lació d'escultures en una sala d'art decorada com una multinacional.

Des del seu projecte Secret Strikes. Archivo de Momentos, Alicia Framis examina la quotidianitat estàtica a través del vídeo. La steadycam recorre en un travelling constant tots els espais, trobant-se amb persones immòbils, congelades en un lapse de temps d'accions en procés. Tota labor és detinguda en una àmplia zona estratègicament triada per ser signe popular de poder: bé en un centre d'art (Tate Modern de Londres o el Van Gogh Museum d'Amsterdam tots dos en 2006) o en corporacions (com al Bank Netherlands d'Utrecht en 2004) o en 2006 en un dels principals distribuïdors de moda del món, Inditex (presidida per Amancio Ortega, propietari de la cadenes Zara, Pull and Bear, Massimo Dutti, Bershka, Stradivarius, Oysho o Zara Home,, 3.824 establiments, presència en 69 països i amb més de 80.000 professionals en tot el planeta).

En aquesta ocasió és la seu d'Inditex, situada a Arteixo (la Corunya), en la qual directius, comercials, dissenyadors, empleats i visitants es mostren, en una performance col·lectiva silenciosa, demorats sincrònicament en el mateix instant, insinuant un pla diferent de moment normal en el treball. Una vaga secreta en la qual cadascun deixa de fer la seva activitat habitual. Aquesta idea de l'instant viu és inoculada per tots els racons de la corporació. Individus paralitzats, agrupats per plantes, departaments i zones de treball, en els quals és possible percebre en les seves actituds a través del seu vestuari, gestos, comportaments, relacions, comunicacions i codis determinats per la seva posició en l'escalafó laboral dins de la macroestructura empresarial. Però el poder en l'ombra prové de l'artista que és capaç de parar el seu temps, el seu ritme, detenint la cadena humana de producció amb l'íntima col·laboració dels seus còmplices en tots els escalafons de la companyia.

Secret Strike Inditex és una presentació-representació de l'ambient laboral del segle XXI que en un primer moment podria semblar la recreació virtual per a un vídeo industrial, o d'aparador, en el qual es mostra tridimensionalment un edifici amb els seus personatges mantenint converses estàtiques. Però tot el que apareix és real, elaborat fora dels muntatges digitals. Tant el moviment constant de la càmera com el de les màquines, la cadena de producció industrial contínua, contrasten amb la quietud dels vaguistes produint una curiositat hipnòtica que inocula subjectivament la idea que el treball incessant és el factor que dinamitza la vida (o l'estanca).