Una simpàtica ballarina efectua una senzilla dansa de seducció sobre loops de música lounge en entorns naturals. El seu carisma, el seu somriure, el joc dels seus ulls i la màgia dels seus dits conquista a la càmera i arrabassen a l'espectador.

Mitjançant el ball la intèrpret desenvolupa diferents estratègies de seducció codificades pel cinema Bollywood. Moviments senzills però molt sistematitzats, destreses desenvolupades des de la tradició hindú i modulades pel musical cinematogràfic consistents en jocs de miradites, somriures, danses de mans i remenades refinades. Gestos estudiats presos del món vegetal imitant estereotipadament la sensualitat vital i l'art de la seducció. Un subtil coqueteig, unes caigudes d'ulls i unes pantomimes la funció de les quals és alegrar la vista i l'esperit masculí pretès. Codis culturals femenins que evoquen fantasies sentimentals en un espot promocional. Un il·lusionisme simbòlic del ball, ressaltant una interacció permanent amb l'entorn, profundament arrelat a partir de la reescriptura kitsch del folklore indi que han consensuat els mitjans de comunicació i propaganda del país.

Julia Montilla estén la seva sèrie Too Much Heaven, composta per Masti i Heaven must send you, amb un senzill i divertit pròleg/epíleg: Seduction. A diferència dels anteriors, en aquest treball les ubicacions són a l'exterior (cada plànol amb un fons diferent) i trobem a una única ballarina (presa frontalment mirant sempre a càmera). La música és una recreació electrònica tipus anunci promocional. Una amalgama de codis, on les essències tradicionals i comercials índies amb la cultura occidental són coreografiats finalment mitjançant un àgil muntatge. La lleugera estructura narrativa, la picardia recatada de la ballarina i les luminescencias que brollen dels gestos fan d'aquest vídeo un simpàtic divertiment.