Intensos silencis, oliveres sacsades per un vent que anomena a la meditació, a contemplar primer i recórrer després tots i cadascun dels laberints que Seffar obre davant els nostres ulls. Abdelfettah Seffar, un artesà tradicional, que durant anys va viure a Londres i decideix tornar a Fes, la seva terra natal. Toni Serra ho entrevista en aquest vídeo realitzat l'any 2004, i encerta de tal forma en cadascuna de les seves preguntes, que aconsegueix acostar-nos a una ciutat, Fes, a través d'una veu i un cos d'algú que la mestressa i que, després d'haver conegut altres mons, torna a ella a la recerca de si mateix.

El vídeo comença mostrant una cara de Fes (la faç de Fes), el so del vent plena nostres pantalles, veiem sacsejar-se les branques d'una olivera, una dona treu el cap des de l'interior d'una casa al carrer per la finestra, vistes a l'exterior per a contemplar des d'allí la vida, el seu transcurs. La càmera es perd en la foscor mentre recorre un carreró interminable, un dels molts carrerons que conformen i defineixen aquesta misteriosa ciutat marroquina. La càmera aconsegueix trobar la llum i seguir endavant de nou, pegada a la paret, tan pegada que gairebé podem sentir-la al nostre costat, indicant-nos el camí cap a algun lloc encara incert. “Si un nen es perd aquí, no sap trobar el camí de tornada. La mitjana de Fes és un laberint”, sentim dir en aquest vídeo i, sens dubte, quan un mira aquestes imatges entén que així és.

“Fes és una ciutat vetllada” –comenta en un moment determinat Seffar-, “hi ha una altra ciutat en aquesta ciutat, una ciutat somiada”. Una vegada, sent ell encara un nen, va somiar aquestes paraules i en aquest enregistrament amb veu serena afegeix: “encara no sé on està aquesta altra ciutat, encara no l'he trobat, encara l'estic buscant”.

Escoltant a Seffar al llarg d'aquest vídeo envoltat d'aquest context peculiar que Serra ha sabut construir per a acompanyar a les seves paraules, un de seguida sembla desxifrar que per a poder veure una mica de Fes, per a poder donar amb part dels seus secrets, és necessari explorar i descendir a les seves profunditats i trobar, així, una altra forma de vida i amb ella, el bell. El cel, a Fes, està sota la superfície. “La realitat. és allò que aconsegueixes interpretar. Per a mi Fes és una metàfora”, afegeix Seffar, i, efectivament, en aquest vídeo res s'ofereix de forma explícita, tot cal anar esbrinant-ho a cada pas.

Seffar ens parla també de la seva experiència en occident, més concretament a Londres, de la seva estada en la capital anglesa: “no em vaig sentir més lliure en el món modern, allí només em vaig sentir lliure de perdre'm al meu mateix”.

Estem davant la mirada d'un home artesà que davant l'opció de construir una vida nova en una terra llunyana i diferent (Londres, si escau), o la de tornar a la seva ciutat natal, Fes, i continuar buscant aquesta altra vida on un pugui trobés amb si mateix, tria, sense pensar-li-ho dues vegades, aquesta segona. I aquí ho veiem, assegut enfront de la cambra de Toni Serra, envoltat per les parets de la seva nova casa encara a mitjà construir i amb una convicció en la mirada: “aquells que opten per la vida moderna es perden així mateixos”

Una nova ciutat li espera amagada dins de Fes. Seffar és un artesà, segur que la sap trobar.