Amb la mitosi d'una cèl·lula, generadora de vida, i sons d'engranatges tensionant-se comença Segundo intento de Raúl Bajo Ibáñez, un al·legat contra la pena de mort a través de les seves imatges (algunes molt recents).

A Segundo intento les memòries mediàtiques de Raúl Bajo Ibáñez es condensen entorn de les morts provocades pel poder exemplificant-lo amb diferents tipus d'execucions (des d'un penjat en l'actualitat fins a un guillotinat del passat recent, passant per afusellament, cadira elèctrica i les fosses comunes). Successos sobre els quals integra imatges de l'espai, ciència, boxa, cementiri que són vigilats per l'ull del gran germà mediàtic. En el cementiri un anhel «encara queda temps» i acaba el vídeo amb un primer pla domèstic de la cara d'un nounat que desperta, es gira i mira a càmera: mentre hi ha vida, hi ha esperança.

Construït com un clip amb fragmentació interior, Raúl Bajo Ibáñez va atorgant a cada microclip sons particulars que amalgamen les diferents imatges dotant al muntatge la força d'un breu espot publicitari. El valor de cadascuna de les execucions és determinat per aquelles imatges mediàtiques que les envolten mitjançant fosos a negre, com a fluxos incessants d'informació o zàpings de l'espectador esquivant la culpa.

Segundo intento amplia les recerques sobre la realitat de la imatge en els mitjans de comunicació a les quals els atorgava el silenci en el seu treball Largo invierno. L'autor es dóna una segona oportunitat per a parlar en vídeo de temes concrets que el preocupen, com és la mediatització de la veritat per la comunicació. En aquest segon intent la crítica es va depurant en contraposar dos conceptes elementals mort i vida, alhora que subtilment oposa la imatge mediàtica respecte a l'íntima visió domèstica, pròxima i vital que salva al mig vídeo amb una nova promesa.