Progressiu o entrellaçat? Entrellaçat, entrellaçat. I com més, millor! Quina alegria saber que existeix la imatge entrellaçada. Davant la possibilitat de fer un vídeo de muntatge per al Send Me A Copy de The Transistor Arkestra decideixo entrellaçar fins a la indicible. Per a fer-ho, recupero un llargmetratge d'allò més insubstancial: A Journey To The Centre Of Time (1967) dirigit per David L. Hewitt, amb una puntuació de 3,4 sobre 10 enIMDB. És per tant una altra pel·lícula anodina de ciència-ficció, penso. Investigant una mica per internet resulta que la ressenya més rigorosa escrita sobre ella es titula Special Crap Double Feature i forma part de la secció The Bad Movie Report de la web Stomp Tokyo –l'últim en recomanacions sobre pel·lícules de Sèrie B–. És bon material per a seguir amb la tendènciaflash forward film, consistent a reduir els plans d'una pel·lícula a la durada d'un tema musical. Res de remakes arties de pel·lícules de culte, no, no, pelis cutres com les que més: ripeades, revisitades, desmuntades, triturades o el que sigui, però reciclades.

Per a acompanyar els sons hiperespacials del Send Me A Copy dels tarragonins The Transistor Arkestra decideixo aplicar un criteri semblant al 6Ft de Beef: reduir a 5 minuts un llargmetratge de 77. Estableixo una sèrie de normes per al muntatge del vídeo: