En aquest treball la parella formada pels artistes Usúe Arrieta i Vicente Vázquez ens avancen ja algunes de les característiques que després predominaran en altres treballs seus, especialment en la seriï Oficis preventius.

El predomini de les narracions fragmentàries, les referències el·líptiques (un comentari en off sobre El silencio de los corderos, per exemple, enmig d'una conversa trivial i familiar que s'escolta sobre plànols generals d'un camp de futbol), la radical separació de la banda d'àudio de la de vídeo, deixant a l'espectador ajuntar tots dos referents en el seu cap, mentre les imatges transcorren silencioses, tranquil·les, xopades de "realitat" sense la necessitat d'explicar gens: tots ells constitueixen recursos formals hàbilment combinats en una classe de treball que es mou simultàniament entre el terreny del document i el vídeo domèstic, sense que deixi al cap i a l'últim de constituir una sort d'estrany poema disfuncional.