Agustín Parejo School (APS) es manifesta al costat de l'Asociación de Vecinos sin Vivienda pels carrers de Màlaga "teatralitzant" l'acció com si d'una processó de Setmana Santa es tractés, amb tota la parafernàlia pròpia: tambors, vés-les, etc. Els membres de APS es dilueixen i barregen amb altres ciutadans fent ús de l'anonimat que caracteritza a aquest col·lectiu. En el vídeo, s'intercalen imatges de la marxa i dels participants que reivindiquen el dret dels ciutadans a un habitatge digne, amb les opinions de APS sobre l'art professional i el mercat de l'art.

Des de les seves primeres propostes, el grup d'acció artística Agustín Parejo School ha plantejat lectures crítiques sobre la (in)capacitat del discurs artístic per afrontar els reptes de les polítiques quotidianes i s'ha interessat per treballar amb qüestions socials, especialment aquelles que afecten al seu context local (Màlaga, Andalusia). APS desenvolupa un procés col·lectiu de construcció d'identitat i de sentit en compartir experiències de resistència i lluita amb els qui, com ells, busquen maneres de significar-se com a subjectes de la ciutat; en aquest cas, una Associació de Veïns que es manifestava setmanalment, cada dimecres, exigint es respectés el seu dret a obtenir un habitatge digne (hem de tenir en compte el context, la costa del sol, amb tota la seva especulació urbana). Conscient de la important funció que la comunicació, la visibilitat i la producció simbòlica tenen en les societats mediàtiques, i que la crisi de la representació que es viu en el funcionament de la democràcia ha donat pas a manifestacions expressives diferents, APS ajuda a visibilitzar pràctiques de resistència d'un col·lectiu amb menor accés als mitjans de comunicació, introduint cert aspecte irònic i lúdic de reclam en la posada en escena, el atrezzo de les processons religioses, com a peculiar característica performativa que enllaçaria amb altres maneres de recórrer a la teatralització de l'espai públic com a estratègia de lluita política, casserolades, mares de maig, etc. Hem de dir que tots els membres de l'Associació van aconseguir finalment un habitatge.

Eslògans com a “Alcalde donde estás, los pobres no te ven” o “Viviendas si, chabolas no”, es barregen amb pancartes com "Nous sommes tous Agustín Parejo School" o frases rotundes pronunciades per membres de APS com “Málaga paradigma de la africanidad” o “Acabar con la profesión de artista” que mostren la clara oposició d'aquest grup o col·lectiu a l'art del talent.

En el vídeo se'ns mostra una versió del videoclip del tema Ojú que caló del disc Hirnos de Andalucia (Matasellos, 1987) de la Peña Wagneriana, un grup ochentero de música electrònica de Nerja, Màlaga, que va desaparèixer en els noranta. Un tema aquest, Ojú que va calar, que va ser sintonia del primer estiu del programa Discópolis de Radio 3.