Documentació d'un 'fonoevento'. Sinfonía del sueño, un concert per a les alarmes sincronitzades de dos-cents rellotges despertadors. Tractats com a instruments, els rellotges es van col·locar ordenats per grups de sons a manera d'orquestra després de la popa d'una pastera (constituint així una sort de deixant marí), que havia estat prèviament intervinguda i configurada com un saló oriental (coixins d'enorme grandària convidaven a l'espectador/oïdor a tombar-se i gaudir del concert). Una instal·lació de caràcter performatiu que reflexiona sobre el marc polític-econòmic de l'Estret centrant-se en dos conceptes: temps i desplaçament.

Sinfonía del sueño és una obra creada específicament per al lloc en el qual es va mostrar, Ceuta, i que es nodreix de referències al context soci-cultural autòcton: la seva condició de ciutat autònoma espanyola situada en el continent africà, la seva ubicació enfront de l'Estret de Gibraltar, la seva configuració com a frontera nord amb el Marroc, la població multicultural que l'habita, el seu tradicional funcionament com a paradís comercial per als peninsulars, etc.

El caràcter de port franc de Ceuta i les seves conseqüents exempcions i bonificacions de drets duaners, van fer d'aquesta ciutat un lloc de visita d'una jornada: el just per arribar en el vaixell des d'Algesires, fer compres en un del nombrosos basars que hi ha a la ciutat i tornar a la il·lusòria 'seguretat' de les llars peninsulars. Anys enrere, a Ceuta s'anava gairebé exclusivament a comprar tecnologia d'importació -procedent d'Àsia en la seva majoria-, que no existia en aquells dies en la península o que, encara existint, era oferta en els basars 'verats' (gentilici popular equivalent a l'acadèmic 'de Ceuta'), a preus ostensiblement més baixos. Càmeres de fotos, aparells de música i rellotges, es constituïen, d'aquesta manera, en els productes estrella. I van ser aquests mateixos els instruments utilitzats per Gil per crear la seva obra.

Els ritmes, la composició i la mescla dels diferents sons dels despertadors, incloent alguns rellotges amb la trucada a l'oració del muecín, -reflex de la població multicultural que habita en aquesta ciutat-, donaven com resultat una simfonia/tràngol increïblement atractiva i peculiar que, paradoxalment, en vegada complir la seva tradicional funció de despertar al dorment, incitava al somni en una sort de narcòtica nana trans-cultural/continental/religiós/oceànica.

Sinfonía del sueño es va presentar en el projecte Local Cultura celebrat en el Museu Marítim i Arxiu de l'Autoritat Portuària de Ceuta i inclòs en el marc d'Almadrava, projecte multidisciplinari que va tenir lloc en les tres ribes de l'Estret de Gibraltar.