Dos homes es desplacen pel sòl sumits en una sort d'abraçada o forcejament sota l'atenta mirada d'una dona que no intervé en l'escena. Una mica més enllà, tirat en el sòl s'hi hagi el cos inert d'una altra persona. Tota l'escena (un remake de l'escena final de Der amerikanische soldat de Fassbinder) esdevé en un marc complex de significants que afloren a cada nou cop de càmera. Badiola aconsegueix d'aquesta manera generar un entramat de lectures que es juxtaposen i concatenen unes amb altres dins del que al principi sembla un recinte neutre i tancat.

Des del fragment de La Ley de los Cambios de Jorge Oteiza serigrafiada en la part posterior de la camisa d'un dels actors, el cartró penjat en una de les parets amb la frase que Godard li va dedicar a Fassbinder "RFW Va morir d'una sobredosi d'obligacions creatives JLG" o les pestanyes a l'estil Jean Seberg d'una de les actrius, una multitud de signes enriqueixen una escena gravada en blanc i negre. D'aquesta manera Badiola aconsegueix de nou generar un desplaçament dels significants que deixen en suspens el sentit de tot el treball.

Es pot llegir de forma visible un S.O.S en la samarreta d'un dels nois, aquesta trucada de socors és llançada dins d'aquesta amalgama de signes, raó per la qual queda soterrada i amb prou feines aconsegueix imposar-se sobre els altres. Aquest crit sord ens ajuda a entendre que dins de l'estructura simbòlica que ha generat l'artista, és necessari entendre la re-jerarquització que est proposa, és necessari acceptar aquest nou ordre si un el que es proposa és desxifrar el missatge que d'aquesta acumulació simbòlica es desprèn.