L'autora se serveix de l'humor per reflexionar sobre el grau de filtració dels discursos feministes en la societat i en concret entre les dones, i la veritable aplicació de les seves lluites i assoliments en la quotidianitat. La ironia torna a ser l'ingredient clau per abordar el debat. S'ha convertit ja en part de l'estil de l'artista concentrar en una acció els seus missatges més que concebre una ficció o un muntatge pseudo-documental. En aquest cas, l'autora ens trasllada a una sessió d'aeròbic, disciplina associada a les activitats de manteniment físic pròpiament femení. Un plànol curt es deté en els peus de Estíbaliz fent step sobre una pila de llibres, que ira augmentant a poc a poc en altura, afegint-se nous volums com si es tractés d'esglaons d'una esforçada escala mental. De seguida descobrirem que no són sinó llibres de teoria feminista, fonamentalment dedicats a la creació.

El contrast entre l'acció dels peus de la dona al ritme de la música i la gradual aparició de toms, primerament ens desperta un somriure, però tot seguit ens enfronta a tota l'estranyesa de l'escena, permetent-nos reflexionar sobre el veritable calat de les lluites del feminisme en la quotidianitat de la dona. Des d'un enfocament més optimista també podríem llegir aquests avanços com cadascun d'aquests petits passos en la reivindicació.

Ens trobem davant una de les peces més madures de l'artista per la seva capacitat para endinsés en els problemes reals de les dones, i al temps fer picades d'ullet al context de l'art feminista, del que ella mateixa forma part. Pensem també en la brillant metàfora que relaciona el step (una disciplina típica de les societats avançades i del negoci de l'oci) i el discurs feminista, al·ludint a l'elitisme d'aquests discursos que s'atrinxeren freqüentment en les societats avançades i no es filtren al tercer món on el grau d'injustícia i empobriment que pateixen les dones és escandalós.

Coneixedora de la història de l'art feminista i de la trajectòria de les artistes que des de la dècada dels 60 treballen amb el vídeo per reivindicar una identitat pròpia a les dones, Estíbaliz compta amb un particularíssim estil per revisar des de la videoacció més irònica els arquetips sexistes, tant en la seva obra en solitari com en les realitzades en el col·lectiu Erreakzioa-Reacción.