Synthesizers és una de les obres més originals de Congost. Sota la forma de fals documental, analitza la figura dels productors musicals i del seu paper en el desenvolupament de l'univers musical post-rock i pop. El que avui coneixem com a música dansi ho van constituir diferents tendències (Tecno Romàntic, Spaguetti, Funky, Disc i Pop Dance) que es van caracteritzar per fer ús de noves tecnologies en l'enregistrament de temes, gairebé sempre de tall lúdic, nostàlgic, futurista i sofisticat. L'ús de sintetitzadors, així com la cerca d'un fort impacte visual, van marcar a la majoria de les bandes de l'època.

L'obra assenyala, de manera metafòrica, algunes de les principals contradiccions sorgides en tot acte creatiu quan entren en joc components humans i tecnològics, revisant tòpics com la relació home-màquina. Aquest contrast també sorgeix en altres noves disciplines com el videoart que igual que la música generada per ordinador, necessita pressupostos nous des dels quals valorar-se, diferents dels de les arts tradicionals.

Carles Congost treballa en diferents camps per reflexionar sobre els processos de creació i producció de les obres artístiques i la manera en què s'imbriquen amb la vida. La seva obra analitza les trobades entre alta i baixa cultura en expressions artístiques que van del disseny a la música i de la moda de les subcultures juvenils a la indústria publicitària.

Els seus referents estètics provenen de l'univers pop, de la música popular, de l'estètica de masses, del video-musical, de la sèrie B, i de la cultura televisiva. També són freqüents les al·lusions iròniques al sistema de producció artístic i la seva posada en comparació d'altres esferes creatives, com el mercat discogràfic. Precisament, del seu interès per la música va néixer el grup The Congosound, del que és cofundador. També són habituals les col·laboracions amb altres músics, com Fangoria o Astrud.