Entre les ombres dels carrers més foscos, hi ha cossos que ballen i altres que es fereixen. Villaverde, en aquesta peça de nou minuts, entrellaça, com si fos una dansa, aquests dos mons nocturns, poblats de baralles, morts i problemes. 

Tacón es basa en un text de Jorge Luis Borges que reflexiona sobre el tango i que amb la poesia de les seves paraules traça una reflexió sobre el pas del temps i la mort. Borges va realitzar diverses conferències sobre el tango a la seva Buenos Aires natal.1 El gènere el fascinava ja que era una porta al Buenos Aires fosc i violent sobre el qual havia escrit tants versos i proses. Una foscor i tensió imperant en la proposta visual de Tacón, accentuada, també, per la música de l’argentí Astor Piazolla. 

La peça, gravada en Super 8, és una de les primeres del director gallec i precedeix la cèlebre Veneno Puro que, dos anys després, esdevindria una fita del vídeo espanyol.