En Freedom Park, un assentament de barraques a Sud-àfrica, una xarxa de dones infectades de VIH engeguen Tapólogo. Aprenen a ser infermeres de la seva comunitat transformant la misèria i la degradació en resistència i optimisme. El bisbe Kevin Dowling les recolza i es qüestiona què sentit té la doctrina moral sexual de l'Església Catòlica en aquesta situació.

Tapólogo és una història local d'interès global. La pel·lícula presenta una història positiva, que avança de la degradació a la dignitat. Les persones infectades apareixen com a protagonistes del seu propi canvi, i no com a víctimes.

A Tapólogo la superació de la pandèmia de la sida apareix com un projecte comunitari, que mobilitza a una xarxa col·lectiva on participen infermeres jubilades, assistents socials, metges, capdavanters religiosos marginats per l'església oficial, juntament amb ex-treballadores sexuals i algunes dels pròpies malaltes. En l'Àfrica sub-sahariana, la doctrina de l'Església Catòlica sobre l'ús de condons ha produït efectes mortífers i devastadors. Conscient del problema, el bisbe Kevin Dowling qüestiona la postura oficial de l'Església Catòlica i dóna suport a a la xarxa Tapólogo.

Les directores han buscat un llenguatge audiovisual que els permetés endinsar-se en la vida quotidiana de les dones que integren la xarxa Tapólogo, contextualitzant a més la situació d'un gran nombre de dones negres a Sud-àfrica.