Taxidermia és una obra magistral difícil de definir, única pel seu caràcter híbrid tant a escala formal com pel complex entramat de relacions conceptuals que genera entre continguts que dialoguen sense jerarquies, influint-se uns a uns altres.

La peça en un primer contacte ens suggereix un documental de creació entorn de l'univers de la taxidèrmia i els seus protagonistes, però en realitat, des del principi s'estableixen comparacions entre la manera de crear dels artistes contemporanis i els taxidermistes; i sobretot, l'obra acaba sent una metàfora de l'acte creatiu en si mateix, de la idea de crear per perpetuar la vida... i de les tensions entre art i existència.

El curtmetratge barreja el blanc i negre i el color, i està rodada amb diversos formats: Super 8, 16 mil·límetres, 35 mil·límetres, i vídeo de diferents factures i qualitats; produint-se una textura personalíssima que emfatitza el fragment, la retallada, el plec, la idea de tela cosida a partir de materials heterogenis. Cadascun d'aquests trossos posseeix la seva pròpia essència: des d'accions conceptuals, performatives, protagonitzades per animals taxidermizados que se situen en llocs dispars, a entrevistes reals i fictícies amb artistes i taxidermistes; i tot un seguit de capes d'històries dins d'altres històries, en un to que també canvia i es contradiu, però que manté àlgida una estètica acuradíssima de regust oriental i neoconceptual, de cites al cinema underground i a la publicitat exquisida, i que per sobre de tot destil·la malenconia. En el fons, una profunda reflexió sobre el cinema i el seu afany per atrapar la vida i perpetuar-la, tal com intenta també el taxidermista.

A més de gaudir d'una peça rica a tots els nivells, adquireix àdhuc més valor per haver entrevistat a alguns artistes contemporanis espanyols de gran interès com Bene Bergado o Joan Fontcuberta.

Luis Cerveró és un dels joves realitzadors més prometedors del panorama espanyol, capaç d'imprimir el seu segell híbrid, i el seu particular ús del color i la composició tant en vídeo-clips com en videoart, cinema o documental. Nostàlgic declarat de la seva infància, dejugar etern, partidari a un mateix temps del reciclatge i del nou, de "trobar" durant el procés, les seves obres impredictibles es cusen i descusen en la nostra ment.