Buscant ironitzar sobre el paper dels crítics i els comissaris, emprats a construir relats que afermin o promocionin les obres dels artistes, s'ha dotat a aquesta peça d'una forma singular: la d'un supòsit documental, al llarg del qual un expert en art contemporani analitza l'obra completa de Congost, oferint les claus teòriques que ens permetin entendre el seu treball.

L'obra és una brillant paròdia als discursos estereotipats dels teòrics de l'art, que tractant de donar "coherència" a les creacions, amb freqüència se serveixen d'un llenguatge vacu, gastat i estereotipat que a la llarga condueix a la banalització dels conceptes presentats i a la uniformització de les propostes.

Imitant el model de discurs i de posada en escena d'aquests crítics, el vídeo posseeix la peculiaritat d'oferir una síntesi de l'obra de Congost, relatada d'una banda des de les convencions de l'art, i per una altra, des de la mirada irònica de l'autor.

La peça acaba sent una àcida crítica a la parafernàlia ideològica i econòmica que embolica en l'actualitat l'acte espontani de crear. També es tracen ponts entre diferents àmbits artístics com la música i la creació plàstica, i contrasta les maneres de promoció que cadascun d'aquests mons utilitza. En el cas de l'art contemporani, el crític justifica el sistema de propaganda i de preus d'obres destinades a un públic reduït i elitista; i en el cas de la música, les promocions i les campanyes massives que condueixen a les majories a comprar el disc.

Carles Congost treballa en diferents camps per reflexionar sobre els processos de creació i producció de les obres artístiques i la manera en què s'imbriquen amb la vida. La seva obra promou les trobades entre alta i baixa cultura que es plasmen en expressions artístiques que van del disseny a la música i de la moda de les subcultures juvenils o la indústria publicitària.