Abans de que aparegui el títol de la proposta, ens arriben uns acords de música clàssica. Després, l’artista s’arremanga i, amb decisió, s’ajup i es posa a netejar. Això és el que veiem durant els 6 minuts que durada d'aquesta vídeo performance: una dona (Sádaba) netejant escrupulosament i sense descans diferents espais museístics que es succeeixen.

La fredor d’aquestes sales blanques contrasta amb el caràcter minuciós i físic de l’acció, com ho fa també la voluntat de netejar uns espais tan enormes utilitzant un drap tan petit. D’aquests contrastos se’n després una ironia punyent, comuna en altres treballs de l’artista i accentuada, en aquest cas, per l’omnipresent música clàssica, que otorga a l’acte repetitiu de neteja un aire d’una dansa.

Però, tot i l’humor de la proposta, el missatge és clar: Sádaba denuncia el rol d’inferioritat que és relegat a la dona en el sistema de l’art i, en definitiva, dins del sector cultural. Aquesta denúncia conflueix amb el gruix de treball de l’artista, que es centra en deconstruir els arquetips atribuïts a la dona i a evidenciar que, sota la suposada transgressió del món de l’art, s’hi amaguen i perpetuen les mateixes desigualtats que es troben en altres àmbits productius.