La guerra, almenys des del costat occidental, s'ha professionalitzat. Un treball impecable i eficaç. Una ocupació laboral que requereix una formació i perícia tècnica. Qui la desenvolupa ha de posseir un domini sobre els seus quefers i, suposadament, autoregulació i ètica «professional». El cos de marines dels Estats Units és un dels exemples. Mitificada pel cinema, els jocs, la televisió i altres mitjans de comunicació resulta com a paradigma del soldat exemplar, del professional de la guerra.
«Les Forces Armades t'ofereixen una professió on l'important és la persona, el treball en equip, l'especialització i l'esperit de superació. Aquí no hi ha lloc per a la rutina: aprendràs el que és la companyonia, la solidaritat i el servei a la comunitat». (Somos Soldados y Marineros. http://www.reclutamiento.defensa.gob.es)
Labor, la de guerrejar, que ha canviat el seu perfil històric per l'empresarial. Ja no es dissimula, la guerra i els negocis van de la mà. Els comandaments militars s'han convertit en gerents i empresaris que mouen mercaderia o efectuen diversos serveis per als seus governs. Un d'aquests serveis va ser la presa de Falluja a l'Iraq. «Les forces d'EE.UU van bombardejar escoles i hospitals, franctiradors van abatre a civils, es van utilitzar armes químiques: fòsfor blanc i napalm.» Massacre protagonitzada per marines que realitzaven el seu treball —després d'una oració—. Com a professionals no saben de raons, executen. Quan els treballadors de l'exèrcit copegen ho fan d'una manera eficaç, brutal però senzill, sense perdre la moral, sense objectar gens, calmats sota qualsevol pressió ètica o moral, tal com ho fa qualsevol executiu d'una multinacional. Solament reben i executen ordres, encara que aquestes, segons s'han reconegut, portin a «incomplir més de 70 articles de la Convenció de Ginebra».
Aquest és un document que està elaborat a partir de material "cru" realitzat per l'únic periodista permès que provisionalment va estar a la xarxa com souvenir pels marines (aproximadament sis hores, directes de càmera sobre els quals ocasionalment havien afegit una capa de música clàssica). En ell es pot observar el punt de vista que els soldats americans tenen de si mateixos. Potser una mirada coneguda a través de la ficció però que, mitjançant l'autenticitat d'aquestes imatges, des de dins, des de la seva quotidiana, es converteix en denúncia.
