The Last Vehicle és un dels primers treballs de Pedro Ortuño realitzat en vídeo i on rendeix un homenatge al cinema.
En aquesta cinta Ortuño fa ús de l'apropiació, reutilitzant imatges i sons extrets de filmacions preexistents i combinant-los amb enregistraments realitzats per ell mateix. En tots dos casos, tant en les imatges preses com aquelles que filma el tren o el metre –en l'últim cas- tenen un total protagonisme. Les escenes apropiades pertanyen films dels germans Lumière, Adolph Zukor o Billy Bitzer on es pot veure l'arribada d'un tren i els seus passatgers que descendeixen dels cotxes. El tren i el cinema són paral·lels en els seus inicis i tots dos reflecteixen el progrés de l'home, així com una nova forma de percebre i mostrar la realitat. La finestra del tren simula el marc de l'objectiu o la pantalla al cinema, en la qual la realitat passa a una velocitat només possible a partir de la incorporació de la màquina.
A la banda sonora s'escolten fragments presos de la pel·lícula de Wim Wenders, Tokio-Ga.