Tierra que la multitud invade neix d’una investigació visual sobre les transformacions espacials i socials provocades pels processos de desplaçament urbà a Granada a partir de la dictadura franquista: actuacions de revitalització dels centres històrics, creació de barris perifèrics en terrenys de vega, fenòmens d’especulació i gentrificació, projectes d’expansió urbana mitjançant grans centres comercials, noves urbanitzacions que difuminen els límits de la ciutat i desposseeixen d’identitat cultural determinades col·lectivitats, etc. «Les persones tenen una història perquè transformen la natura», escriu l’antropòleg Maurice Godelier; sota aquesta premissa, el vídeo fa un mapa de la memòria de barris emblemàtics com La Manigua, l’Albayzín i el Sacromonte, territoris afectats per la reestructuració urbanística i la violència de classe, fins a desembocar en l’aparició de nous barris com el Zaidín, la Chana o Almanjáyar.

Construïda a partir de materials d’arxiu, imatges d’hemeroteca, testimonis i imatges pròpies, la peça proposa una lectura crítica de la transformació urbana com a mecanisme de violència estructural. Produïda durant la pandèmia, l’aïllament va forçar una manera diferent d’escolta. Les veus que guien el vídeo no van ser enregistrades en directe, sinó a partir de testimonis i converses escrites. Més endavant, joves —majoritàriament estudiants graduats a Granada— van prestar les seves veus per interpretar els testimonis d’una generació més gran expulsada dels seus barris. Aquest desplaçament de la veu activa inconscientment una segona capa de desubicació, provocant una ressonància entre temps, cossos i territoris.

El vídeo forma part del projecte homònim Tierra que la multitud invade, seleccionat i produït per a FACBA21 (Universitat de Granada) i va ser exposat al Centre Federico García Lorca de Granada.