Tirant lo Món és una caixa de sorpreses. El vídeo comença com si es tractés de la documentació d'una exposició, però ràpidament començarem a veure que hi ha molt més. Benet Rossell utilitza el vídeo com a temps i espai per la performance, juga amb les imatges en moviment i utilitza el text com a fil conductor. Just després de veure imatges d'una exposició del mateix artista, un mapa del món rep trets fins a convertir-se en una taca negra. Benet Rossell començarà llavors el seu performance enfront de la càmera, llegint una acta notarial que explica el seu treball i els conceptes que ofereix mitjançant les seves obres d'art. El seu discurs, entre surrealista, irònic i poètic, es mourà entre la reflexió sobre el mal tracte que donem al món (ecològicament, econòmicament i sense adonar-nos de la seva fragilitat) i la voluntat d'oferir l'art, mitjançant el seu creador l'artista, com un espai de reflexió i emoció. El personatge de Benet Rossell, proper a l'actitud daliniana, es mou entre el terrenal i el celestial, li veurem tirar-se terra per damunt (buscant un contacte amb el físic) i creant un nou planeta des d'una voluntat genial.

El treball de Benet Rossell beu de les fonts de les primeres avantguardes, barrejant-se aquestes influències amb la postmodernitat. Personatge multidisciplinari, Benet Rossell ha estat un gran impulsor de l'escena performativa catalana, del treball en vídeo, així com de la incorporació de les possibilitats tecnològiques. Carles Hac Mor, Ester Xargay, Miralda, o Joan Brossa són alguns dels seus coetanis i companys d'aventures.