Durant el seu regnat, el rei Juan Carlos I d'Espanya va acudir puntualment a la televisió pública per a fer un discurs el 24 de desembre amb motiu de les festes de Nadal.

Any rere any fins a l'últim en 2013, uns mesos abans de la seva abdicació. Aquest treball comprimeix a un sol discurs els seus 39 aparicions.

Capa a capa se sumen discursos i la imatge i el so perden la seva naturalesa figurativa per a endinsar-se en un espès soroll abstracte que bé pot ser metàfora d'un rei desgastat i desubicat; reflex de la incomprensió davant una figura arcaica, i d'aquesta deficient construcció anomenada Espanya.

Un altre discurs del rei és possible.