Trilogía del silencio la conformen tres accions en les quals les dones tornen a ser protagonistes. En les tres situacions, el silenci, la incomunicació i la solitud se situen en primer terme. Tres escenaris molt diferents són el marc d'acció d'aquestes dones entre les quals s'inclou l'artista: un carrer transitat, l'interior d'una casa, i una oficina.

La forma adoptada, que se serveix de la juxtaposició de plànols, i juga amb la velocitat d'imatge, aconsegueix un efecte de "realitat doble", doncs a l'escena "realista" de partida, se li superposa un "plànol il·lusori" que comenta la primera escena i estableix un diàleg crític amb ella. Com ocorre en altres obres de l'autora es despleguen diversos significats, d'una banda el seu interès per analitzar el paper de les dones en la societat actual i la seva cerca d'una identitat pròpia, per una altra; la peça remet a assumptes més universals com el aïllament psicològic dels individus en la societat actual i els problemes de comunicació que genera la societat capitalista.

En la primera escena assistim a l'abandó que sofreix una dona pobra tiratge al carrer, al·ludint a la feminització de la precarietat. Sobre aquesta situació se superposa la imatge de l'artista que tracta de ficar-se al llit al costat de la captaire, encara que en estar rodades en plànols diferents aquesta comunicació acabi sent impossible i només funcioni en un plànol virtual, mental...

En el segon escenari, quatre dones comparteixen un moment d'intimitat a la sala d'estar d'una casa, però àdhuc compartint el mateix espai, no es comuniquen. Encara que modifiquin les seves postures no hi ha contacte; es repleguen, es cobreixen el rostre... es tanquen al seu món interior. En un determinat moment l'artista se situa davant de l'escena i mirant a càmera treu de la seva boca diferents paraules escrites en trossos de paper que juntes permeten llegir la sentència: "paraules que s'oculten".

En el fragment final, l'artista, asseguda en una taula d'oficina remou compulsivament papers, al·ludint al treball i a l'estrès laboral. Sobre aquesta dona frenètica se superposa una dona lúdica, màgica... que fa bombolles de sabó i que ens convida a "altres realitats": a les vies de fuita del joc, els somnis i la creació.