Aquesta obra de Sra. Polaroiska en sillón de taller, part d'una acció concreta: un banquet en una platja. Els comensals es deixen portar. Desapareix la racionalitat i l'instint es fa amo per complet. La sorra cobreix als convidats i desapareix la màscara de les aparences.

Txatxorra's cube transcorre en una platja. Un grup de persones camina fins a arribar a una taula on es troba el banquet preparat. Una imatge fugaç ens ofereix aquests mateixos cossos arrossegant-se per la sorra, fent veure la dualitat que va a estar present al llarg de l'obra. Els comensals brinden, beuen i mengen. Les seves bones formes contrasten amb els impulsos del cos. Canviar de lloc una forquilla, per a continuació sacsejar agitadament el tovalló fins a caure al sòl. L'acció continua, i ells cada vegada són menys amos de la raó i de les "formes". Ballen damunt de les cadires, cauen maldestrament en la sorra, els seus vestits s'esquincen, es desmaien i queden sense sentit en la taula i en el sòl. Hem assistit a un banquet on els convidats han empassat sorra, i s'han arrossegat pel subconscient, fent veure a l'espectador que el cos domina al cos, i que no es pot escapar de l'impuls instintiu.

Aquesta obra realitzada en 2004 en Video Digital s'endinsa en el terreny de la videodança. Els cossos es deslliguen i el moviment flueix de forma dinàmica. Alguna cosa completament diferent de la primera obra d'aquestes artistes, Pero tú... eres tú? No, yo soy su... on la racionalitat aparent dels espais tancats predomina i el moviment calculat dels cossos es fon amb l'arquitectura. En aquesta obra, no obstant això, les artistes surten a un espai exterior. Traslladen el cos a un nou lloc, més proper al costat instintiu de l'ésser humà, on es provoca el moviment impulsiu i deslligat. Un moviment que ja no atén a raons, en el qual els cossos es mouen quan cal moure's.