Vídeo pertanyent tant al projecte Sabemos contar hasta mil haciendo un agujero com Index —glosario— atlas. Un relat, aparentment simple, que es basa en la incapacitat de tallar-se les ungles dels peus amb una tisora i la mà esquerra. Un treball sobre la impotència i les dificultats físiques encobrint el divertiment d'un adult jugant amb si mateix.

Des d'un primer, i frustrat, intent d'agafar unes tisores en la distància amb una vara i la mà esquerra, passant per la constant palpitació de la llum i el gran angular que amplia la imatge en blanc i negre, s'estableix en l'espectador un sentiment d'angoixa i ansietat. La música tibant acompanya aquests successius problemes domèstics. La invalidesa de la mà destra, que subjecta la càmera, obliga al fet que les accions es realitzin amb la contrària. Una vegada obtingudes les tisores, el càmera, autor i intèrpret, recorre diferents estades d'un estudi i llar abarrotada d'objectes, taules, taules, fins que troba el lloc per a l'acte, que parpelleja en color. Una vegada assegut, els peus són situats sobre la taula de fusta. Peus que són arpes, ja que les ungles brutes són d'una longitud considerable. El peu esquerrà és abordat amb decisió, aconseguint tallar diverses ungles (algun dit és oblidat en el tractament), no obstant això, el dret presenta majors dificultats, no aconsegueix tallar cap. Una vegada dipositades les tisores passa a buscar els fragments i reunir-los sobre la taula.

Un senzill treball per a la sèrie Index, que sublima moments domèstics amb una boira de tensió i misteri calmós. On el quotidià es fa estrany i on l'alienació s'apodera de les potencials discapacitats. D'altra banda, en comprovar els peus bruts i la prolongació de les ungles ens fa pensar en el mite del salvatge occidentalitzat. Desprendre's de la pell dura de les urpes suposa exposar-se a la indefensió. La correcció de l'abandó occidentalitzat obliga a perdre les armes naturals, a ser normalitzadament humà. Aquest bàrbar civilitzat pansa, a continuació, a explorar i ordenar les restes classificant-los com a objectes desnaturalitzats, com a exotismes del passat. La primera taxidèrmia.