Polp, unes ampolles de ribeiro, so ambienti i hiperdisseny. En un futur immediat les fronteres entre realitat i virtualitat seran difuses, travessar la pantalla podria suposar ser víctima d'un monstre. O, com es presentava en 1984: «Una noia, un noi, uns espais desoladors, Magritte, King-Kong. A vostè pogués ocórrer-li matí. Lleus tocs neoyorkinos en el look. Aquesta noia és... Verí pur!». Un malson sobre la solitud en el dia a dia del cibermon.

Veneno puro va ser una fita en el vídeo espanyol. Coincideix amb l'aparició de la moguda galega, convertint-se en els cercles artístics, abanderat d'ella. Així mateix, forma part dels emblemes de la postmodernitat espanyola dels anys vuitanta i suposa un faig fallida respecte al vídeo realitzat en aquest país fins a aquest moment. La qual cosa fomenta el canvi d'apel·latiu, concepte i objectius de l'experimentació audiovisual, de vídeo art a vídeo creació. D'una orientació conceptual i social a una recerca formal sobre la tecnologia.

La deconstrucció de la ficció cinematogràfica que presenta Xavier Villaverde, és coherent amb els moments d'exaltació creativa d'aquests anys. Segons sintetitza el seu autor, Veneno puro va d'«una dona que visiona el King Kong de Cooper, al seu al voltant algú vigila els seus moviments i la casa en la qual està comença a ser envaïda.» El desig obsessiu d'innovació i la por paranoica a l'exterior, disfressats d'avorriment de la protagonista, són neutralitzats pel mite de la bèstia possessiva. Un constant vaivé de cerques, fugides i vigilàncies de la protagonista tractant d'alleujar les seves ansietats a través de nous actituds i comportaments. Al·legoritzant el disseny com un verí pur, al final tot dependrà de la seva flexibilitat, innovació i capacitat de resposta.

Xavier Villaverde redissenya la imatge i l'entorn a través de la intervenció electrònica. Tant les angulacions i enquadraments del plànol com les intervencions en el to i el color, ajudats pel ritme propi del muntatge, intenten generar una tensió de psicothriller que renoven les obsessions de Brian de Palma, Polanski o Iván Zulueta. Per a la mirada actual la seva estètica sembla esgotada, encara que aquest tipus d'imatge és capaç representar a l'actual model ciberpunk. Veneno puro pot ser vista avui com un esbós dels avatars d'aquest tipus de novel·la abans de l'aparició de Matrix. Però aquest vídeo suposa un referent en el gir paradigmàtic de les pràctiques del vídeo, de l'art als formats televisius com el videoclip i la publicitat.