Aquest vídeo forma part d'una de les sèries o línies actives que s'alternen en la marxa artística de Juan Crego. Pertany al gènere del qual ell mateix denomina Passejos: zanganeos recreatius d'observació paisatgista per espais oberts, generalment rurals, encara que no necessàriament bucòlics segons certa propensió tòpica. Alguns d'aquests passejos videografiats no pretenen ser una altra cosa que reportatges privats, ben personals, voluntàriament allunyats d'aurèoles i ampul·lositats estètiques. En més d'un cas, l'autor ni tan sols ha pretès la seva transcendència pública. Tal com suggereix el títol, en Verano: paseo y recuerdos se superposen –de manera literal per moments, i mitjançant efectes diversos: encadenats, sobreimpressions, incrustacions (keys)– el reportatge subjectiu (càmera en mà) d'un recorregut andariego i altres imatges retingudes d'unes vacances d'estiu.

L'afició «passejant» de Juan Crego és tota una constant en la seva obra. Molts dels vídeos que s'adscriuen a aquesta adreça es designen simplement per l'especificació d'un lloc i una data (Tolosa, octubre 1989, Cañicosa, abril 1994, Barakaldo, abril 1995). Alguns ni tan sols s'han exhibit públicament, donant prioritat a uns altres d'un calat no tan privat. No obstant això, les mateixes idees han alimentat altres projectes, processos de treball i incursions instal·latives amb o sense vídeo pel mig: Paseo caminando (I-II) (2002-2003); Paseo y recuerdos (2003)...

I, tal com unes altres de les seves realitzacions poden contemplar-se des de l'angle d'una rehabilitació estètica de l'empaquetatge denegat a les pràctiques audiovisuals privades, d'amateurs o afeccionats, els passejos de Crego comporten implícitament certa reivindicació de la figura de l'«artista diumenger» d'afectes paisatgistes.

Al final del vídeo, el punt de vista de la càmera s'eleva sobre l'horitzó fins a descobrir un cel de núvols i clars. En aquest moviment vertical, ascendent, batega un sentit poètic, sense abandonar la prosa quotidiana del món.