Aquesta obra la conformen tres històries, cadascuna d'elles dedicada a una dona que reflexiona sobre la seva vida i ens comparteix una situació sentimental crítica, la manera en què afronten la pèrdua, la solitud o la depressió.

El tractament formal de la peça barreja magistralment el caràcter documental amb un món de somni metafòric que es construeix a partir d'imatges molt evocadores com la de la dona creuant el bosc fins a una casa en ruïnes en la qual desenvoluparà una acció tan quotidiana com posar la taula, o els flaixos de la nena alegre que simbolitza els anhels perduts de felicitat. Els plànols dels arbres o de naturalesa pels quals la càmera es llisca ens transmeten una infinitat de sensacions que emfatitzen el sensorial; una mirada contemplativa, atempta a la textura del temps quotidià i del cos.

La primera història està protagonitzada per Victoria, i se centra en "la pèrdua afectiva" i les seves seqüeles... en com se surt a la llum després d'una virulenta crisi personal. Ens parla també de la depressió i del túnel fosc que acompanya a aquest trastorn mental. En el segon fragment veiem a Ana, una dona que se sent en un estat de "pausa", d'espera, incapaç de reaccionar, d'actuar. Es pregunta qui és i tracta de refer la seva identitat. El seu monòleg interior està carregat d'intensitat. L'última part del vídeo es deté en la figura d'una mare i en tots els sacrificis que ha fet durant dècades per tirar endavant a les seves filles després d'enviduar molt jove, i com en la seva vellesa afronta la malenconia i la solitud.

Lluny de recórrer al realisme, Carmen Sigler prefereix els somnis, les intuïcions i la memòria estesa, que es plasmen sota diversos recursos: projeccions en la paret, canvis de velocitat, o accions performatives, com ocorre en la història de la mare que es narra mentre la veiem sola bevent un got de llet interminable. Durant l'acció, imatges de vells superochos es projecten a la casa que es buida gradualment davant els nostres ulls com a símbol de l'aïllament i la solitud en la qual se sumeixen moltes persones majors.