La quotidianitat, aquest ens estrany que aglutina la resta de les nostres experiències pot arribar a ser un element que per ser normal, per repetitiu, pot acabar sent alguna cosa excèntric, fins i tot irreal. Amb això juga Txomin Badiola en introduir la seva càmera en l'àmbit privat de dos curiosos personatges que enfront d'ella, reprodueixen les pautes de la seva normalitat.

Amb la melodia de la cançó How Do You Do It?, de Gerry and the Pacemakers de fons, realitzen una sèrie d'activitats embolicats per una miríada de signes i símbols extrets d'un imaginari pop: botes militars, pantalons de boxador, imatges del televisor, passamuntanyes, cadires retro, elements S&M, pistoles i molt ritme. Aquesta constel·lació de significants aconsegueix reïficar una normalitat de la qual sembla estan exclosos aquests dos estranys subjectes de tors nu. Parlen, ballen, es discuteixen en una sort de teatret, en una disposició propera a la de les comèdies de situació, performant la seva identitat o la falta d'ella al món.

Serà la seva identitat sexual el que els fa diferents? Seran els seus estranys gustos? Serà la seva passió per la música? Com sempre Badiola ens proposa una obra de lectura oberta, en el qual juga amb l'ambigüitat dels referents i dels propòsits per obrir una infinitat d'interpretacions. Tot això ho fa cuidant una estètica d'allò més personal que aconsegueix donar coherència a aquest cúmul de narratives obertes.